I arriba un Carnaval, que no és Carnaval. I malgrat tot, em sembla increïble però ho agraeixo. Enyoro la música, les disfresses i sobretot, a elles. Molt. Però imginar-nos pensant com recol·locar-nos al ball que repe tirem al sopar de presentació, sense tu, se'm fa un món. No tinc ganes de ser-hi i ni tan sols de veure-ho. No em puc imaginar aquell ball o aquella disfressa sense tu. I serà així. Això però, serà problema de les Braves del futur ( i no de les que van de robot i lila i fan llums, sinó de les del 2022). Tinc ganes de fer-te un homenatge sense amargar l'inici del Carnaval a tothom. Tinc ganes de cridar ben fort que ens faltes tu, amb trsitesa, enyorança i també amb felicitat per haver-te viscut. El Carnaval seràs sempre tu. Hi ha tantes coses que seràs sempre tu. Ets persones. Hi ha persones que sé que les miro, i per mi són tu. I sé que quan elles em miren, els passa el mateix. Ens fem un petit ensurt quan ens veiem, ens somriem i baixem la mirada. I crec que n