Dol Confinat

Sempre arribes tard, corrent i esbufegant, acalorada perquè no has parat a recuperar l'alé. "Hola a totes! Perdoneu noies." Més que perdonada, ja era el tracte a principi de temporada. Tornaves a la colla essent totes conscients que per tu el primer són les oposicions a jutge i per tan, t'ajudariem tan com podriem amb tot. Et col·loques sempre aprop d'alguna aliada " Han avançat més ball a part del vídeo? " em preguntes nerviosa. " Si, quatres passos que ara t'ensenyo". Jo porto una llarga mitja hora intentant pillar el ritme, quadrar el pas amb la música, anar més àgil. Mentre t'ho explico, tres Braves em miren i una d'elles em corregeix. M'acabes tu explicant com ho he de fer, de quina manera i encara pots ensenyar-li a alguna més. Mai tindré el teu sentit del ritme, la teva facilitat per ballar. En menys d'un any que fa que hi vas, a l'escola de dansa ja t'han apujat de nivell i t'han ofert més modelitats a

Avui hem tornat a correr juntes però aquest cop diferent. No ens hem vist a la sortida, no m'has esperat a l'arribada unes 3 hores a que jo acabés els mateixos kilometres que tu. De fet, moltes vegades quan jo arribava tu ja no hi eres. Qui no et coneix es pensa que exegero però no saben que tens sempre el temps just i després d'una cursa toca anar corrent a dutxar-te i seguir estudiant o per exemple, després de quedar 1ra de la Marxa dels Gats 2018 vas seguir corrent per arribar a temps a un sopar. Si algun cop t'havia esperat jo a tu, és perquè jo feia la curta i tu la llarga. O perquè t'havia fet mal l'esquena degut a les 1000 hores d'estudi diaries per ser jutge. T'he vist arribar a moltes metes, fresca, forta i feliç. Vaig ser a la teva primera mitja i després d'aquesta en van venir moltes més. Hem compartit Mars i Muntanyes, sempre a diferents ritmes i tu m'has animat com la millor fan a l'Oncotrail 2018, malgrat tenir l'examen l&#