Entrades

La tu feliç

I sé que no em sents, però no vull deixar de parlar-te. I sé que no em veus, però no vull deixar de somriure quan t'imagino. I sé que no hi ets, però jo et sento. I no, no crec en Déu. I no, no vull deixar de fer res del que faig quan penso amb tu. Saps que et sento més que mai? Et sento rient i dient-me " Estàs com una cabra" amb cada nou repte que em proposo. Et sento recitant quan entro a casa teva la lliçó. Et veig quan les veig a elles i sé que elles et veuen quan em veuen a mi. Puc saber que estaries orgullosa de mi per coses que he aconseguit aquest any indescriptible. Et puc veure feliç. Feliç amb ell, feliç per mi, feliça amb tu.  L'energia i vitalitat de les últimes setmanes, entendre que la vida era més que estudiar i prou. Tu essent la millor en tot. Tu eufòrica, tu feliç. Reviso la conversa del whatsapp amb tu i em quedo amb tot. Amb tots els anys que hem sigut família, amb tots els que hem sigut amigues. Em quedo amb tot però sobretot, i això m'ajuda

Dol

El dol no fa mal, és un procès. El que fa mal és que t'hagis mort.  El dol ens ajuda a tenir consciència del que ha passat, malgrat que segueixi semblant impossible.  El dol ordena pensaments, sentiments. Els valida tots: la ràbia, la frustració, la negació, la tristesa. Tots són vàlids, perquè no sentir-nos així seria un mal sintoma.  El dol ens uneix. Uneix persones que potser no ens saludavem o ni tan sols ens coneixiem. Però el dol ens fa iguals. Malgrat potser el vivim o gestionem de diferents maneres, tots estem gestionant aquest dolor. I això és el dol. Res més que la gestió del dolor.  Et trobo a faltar. La teva cunyi.

Enlloc més que al cor

Imatges
I en portem 4 sense tu i el dol segueix el seu procès. Et sento més ara, que les primeres setmanes. Et sento aprop. I et trobo molt a faltar. Porto una setmana feliç i plorant constantment. I et ploro perquè no puc compartir la meva felicitat amb tu, la primera persona a qui li haguéssim dit. Sé que ahir haguéssis brindat amb nosaltres i per nosaltres. La psicòloga m'ha dit que puc fer el camí sola, que em veu forta i amb recursos. Tenies raó, he pogut. He sortit de la cova on em vaig voler amagar l'estiu passat i he treballat per ser una altra jo. La vida ens va portar a passar per una situació semblant que ens va unir encara més i que ens feia parlar d'illes desertes sense ningú, només nosaltres dues, que el món s'aturés, em demanaves un lloc per a tu a la meva cova. No em cansaré de dir-ho. Vas estar al meu costat, encara que molts haguéssim entés que no hi fossis tan. M'he sentit tan estimada per tu i t'he estimat i t'estimo tan. 

Parlant en somnis

Imatges
Avui m'ha tornat a passar. Feia moltes nits que no em passava i em sento feliç. T'he somiat com es somia la realitat que ja no hi és. Tocant-te, amb la teva veu, amb el teu riure que encara sento i espero no oblidar mai. M'he despertat amb aquella sensació de dubte, de somni o realitat, però amb tu em dura una segons molt breus. De seguida arriba el cap per dir-me que només pot ser un somni. Però tot i això, m'he sentit feliç. T'ho he pogut explicar encara que sigui en somnis. Em faltes. Em faltes molt. Ets de les primeres persones a qui vull explicar el que em passa últimament, les coses bones d'aquest 2020. En vindran moltes més. Moltes més estones que voldré compartir amb tu, confessions, secrets, noticies i alegries que amb tu es multiplicaven ràpid. I no podré. Tan debó pugui explicar-t'ho sempre tot, encara que sigui de nit, somiant-te. Sé que no em sents, sé que no saps el que t'explico, però no puc ni vull deixar de fer-ho. T'enyo

Oncoteam

Imatges
Des que vaig fer la meva primera Onco que ho trobaves heroic. Vas riure molt quan t'explicavem les anècdotes que vam viure amb el teu germà. Mare meva, com el van engatusar. I l'any següent, quan l'Anna i la Sara em van dir de fer equip de Braves ho tenia clar, tu en series una. Però resulta que l'any té 365 dies i d'entre aquests, la mala sort va voler que sempre el primer dissabte d'octubre sigui l'Onco i sempre, el primer diumenge d'octubre siguin les teves oposicions. Fins que no aprovessis, no podries fer-la. Aquest novembre vaig pensar que la del 2021 seria la nostra. Estava segura que aprovaries aquest 2020 i si no era així, que dissabte del 2021 ja t'hauriem convençut perquè fessis els primers trams i anéssis a descansar. De fet, tu et vas passar tota l'Oncotrail 2018 seguint-nos, i em deies que esitgués tranquil·la, que eren ordres del teu preparador "el dia abans, prohibit estudiar". N'estava convençuda. Aquest projecte e

Els trenta i TU

Imatges
Avui fa un any, et vaig regalar aquest escrit i un enigma perquè descobrisis que el 2020, tindries Carnaval de nou. I un any després, dono gràcies per no haver cedit al teu " Núria que m'enfado, no em pots regalar la disfressa" i saber que 15 dies abans, vas gaudir com ningú amb algo nostra.  "Encara que les opos s’hagin apoderat del teu dia a dia, de la teva rutina, del gran tema de conversa que t’envolta des de fa un temps, cal dir que tu, no ets tan sols això. Anna, no ets només una persona increïble per haver escollit el destí que, malgrat tenir un camí molt complicat, llarg i amb molts sacrificis, és el que tu vols. Si això no és la definició de valentia, no sé que ho és.  Els que t’envoltem, tenim clar que si la perfecció existeix, s’acosta molt al que ets tu. El que podríem dir una dona 10. Una excel·lent persona en molts sentits. Nosaltres els sabem, i tu? Saps qui ets? Saps com et veig? Et veig una dona intel·ligent, enèrgica, cu

Torna a ser dia 1

Torna a ser dia 1 i avui ja en fa dos. Segueixo pensant que el confinament, el món en pausa, ens ha col·locat en un dol molt diferent. Ja no sé si dir-vos si millor o pitjor. Diferent. Mirant dos mesos enrere, hem passat moltes fases. Et pensem igual que el primer dia 1, t’enyorem amb la mateixa intensitat, seguim pensant que va ser molt injust i ens segueix semblant impossible. Em temo que sempre ens ho semblarà. Sant Jordi sense tu va ser dur. Vam fer molta pinya i ens vam cuidar molt i a més, vas ser molt present. Sé que no només m’ha passat a mi, sé d’algun amic que aquest 23 d’abril també li ha fet més pujada. Aquest any no tinc una manualitat feta amb els pocs minuts lliures que tenies i amb tot l’amor, desitjant-me una feliç diada. Casualitat o no, l’abril és el mes on moltes amigues teves, molt properes, fan anys i estic segura que totes i cada una d’elles l’haguessin volgut compartir amb tu encara que fos per vídeo trucada. Avui és el de la Neus.   El teu é