Entrades

Imatges
 I arriba un Carnaval, que no és Carnaval. I malgrat tot, em sembla increïble però ho agraeixo.  Enyoro la música, les disfresses i sobretot, a elles. Molt. Però imginar-nos pensant com recol·locar-nos al ball que repe tirem al sopar de presentació, sense tu, se'm fa un món. No tinc ganes de ser-hi i ni tan sols de veure-ho. No em puc imaginar aquell ball o aquella disfressa sense tu. I serà així. Això però, serà problema de les Braves del futur ( i no de les que van de robot i lila i fan llums, sinó de les del 2022). Tinc ganes de fer-te un homenatge sense amargar l'inici del Carnaval a tothom. Tinc ganes de cridar ben fort que ens faltes tu, amb trsitesa, enyorança i també amb felicitat per haver-te viscut. El Carnaval seràs sempre tu. Hi ha tantes coses que seràs sempre tu. Ets persones.  Hi ha persones que sé que les miro, i per mi són tu. I sé que quan elles em miren, els passa el mateix. Ens fem un petit ensurt quan ens veiem, ens somriem i baixem la mirada.  I crec que n

Els meus 30

Imatges
 Sóc fan dels aniversaris. Dels de la gent que estimo i del meu. Molt. Sempre he pensat que celebrar un aniversari, és celebrar la vida. No em fa por fer-me gran, m'agrada. Adoro la nena que he sigut, perquè he tingut la sort de gaudir de la millor de les infanteses. Adoro la noia que he estat, amb tot lo bo i dolent de l'adolescència, amb tots els contrastos, amb totes les males vivències. Ho adoro. Perquè aquella nena i aquella noia, m'han fet qui sóc avui. I malgrat això, fa setmanes que em preocupava arribar a avui.  No és pel fet de fer anys. No és perquè em preocupin els meus 30, com et dic, els adoro. Em preocupaven els teus. El 30 és l'etern número que sempre t'acompanyarà. L'últim pastís. L'útlim desig. I no volia que ella veiés aquestes espelmes. Vaig demanar-li a en Pol que potser no hauria de bufar. Jo, que regalo des de sempre als que més estimo, espelmes. Perquè regalar espelmes d'aniversari, és igual a regalar un desig. I no se m'acude

Els seus 34

 I com de feliç series avui, sentint-lo explicar com un nen petit que li han regalat les bambes tan xules que volia o que l'hem portat de sorpresa al Rocodrom. I com de feliç series avui, escoltant-lo atenta com, fent el pallasso t'explica que se li dona bé fer el mico. I si, ja ho saps, se li dona molt bé. I com de feliç seria ell, bufant les espelmes al teu costat. I com de feliç seria ell, sabent que t'haguéssis apuntat a pujar parets i com sempre, se t'hagués donata genial. I com de feliç seria ell, sabent que hi ets.  Ens faltes cada dia, i hi han dies, que ens faltes el triple.  T'estimo. La teva cunyi.

La tu feliç

I sé que no em sents, però no vull deixar de parlar-te. I sé que no em veus, però no vull deixar de somriure quan t'imagino. I sé que no hi ets, però jo et sento. I no, no crec en Déu. I no, no vull deixar de fer res del que faig quan penso amb tu. Saps que et sento més que mai? Et sento rient i dient-me " Estàs com una cabra" amb cada nou repte que em proposo. Et sento recitant quan entro a casa teva la lliçó. Et veig quan les veig a elles i sé que elles et veuen quan em veuen a mi. Puc saber que estaries orgullosa de mi per coses que he aconseguit aquest any indescriptible. Et puc veure feliç. Feliç amb ell, feliç per mi, feliça amb tu.  L'energia i vitalitat de les últimes setmanes, entendre que la vida era més que estudiar i prou. Tu essent la millor en tot. Tu eufòrica, tu feliç. Reviso la conversa del whatsapp amb tu i em quedo amb tot. Amb tots els anys que hem sigut família, amb tots els que hem sigut amigues. Em quedo amb tot però sobretot, i això m'ajuda

Dol

El dol no fa mal, és un procès. El que fa mal és que t'hagis mort.  El dol ens ajuda a tenir consciència del que ha passat, malgrat que segueixi semblant impossible.  El dol ordena pensaments, sentiments. Els valida tots: la ràbia, la frustració, la negació, la tristesa. Tots són vàlids, perquè no sentir-nos així seria un mal sintoma.  El dol ens uneix. Uneix persones que potser no ens saludavem o ni tan sols ens coneixiem. Però el dol ens fa iguals. Malgrat potser el vivim o gestionem de diferents maneres, tots estem gestionant aquest dolor. I això és el dol. Res més que la gestió del dolor.  Et trobo a faltar. La teva cunyi.

Enlloc més que al cor

Imatges
I en portem 4 sense tu i el dol segueix el seu procès. Et sento més ara, que les primeres setmanes. Et sento aprop. I et trobo molt a faltar. Porto una setmana feliç i plorant constantment. I et ploro perquè no puc compartir la meva felicitat amb tu, la primera persona a qui li haguéssim dit. Sé que ahir haguéssis brindat amb nosaltres i per nosaltres. La psicòloga m'ha dit que puc fer el camí sola, que em veu forta i amb recursos. Tenies raó, he pogut. He sortit de la cova on em vaig voler amagar l'estiu passat i he treballat per ser una altra jo. La vida ens va portar a passar per una situació semblant que ens va unir encara més i que ens feia parlar d'illes desertes sense ningú, només nosaltres dues, que el món s'aturés, em demanaves un lloc per a tu a la meva cova. No em cansaré de dir-ho. Vas estar al meu costat, encara que molts haguéssim entés que no hi fossis tan. M'he sentit tan estimada per tu i t'he estimat i t'estimo tan. 

Parlant en somnis

Imatges
Avui m'ha tornat a passar. Feia moltes nits que no em passava i em sento feliç. T'he somiat com es somia la realitat que ja no hi és. Tocant-te, amb la teva veu, amb el teu riure que encara sento i espero no oblidar mai. M'he despertat amb aquella sensació de dubte, de somni o realitat, però amb tu em dura una segons molt breus. De seguida arriba el cap per dir-me que només pot ser un somni. Però tot i això, m'he sentit feliç. T'ho he pogut explicar encara que sigui en somnis. Em faltes. Em faltes molt. Ets de les primeres persones a qui vull explicar el que em passa últimament, les coses bones d'aquest 2020. En vindran moltes més. Moltes més estones que voldré compartir amb tu, confessions, secrets, noticies i alegries que amb tu es multiplicaven ràpid. I no podré. Tan debó pugui explicar-t'ho sempre tot, encara que sigui de nit, somiant-te. Sé que no em sents, sé que no saps el que t'explico, però no puc ni vull deixar de fer-ho. T'enyo