I arriba un Carnaval, que no és Carnaval. I malgrat tot, em sembla increïble però ho agraeixo.
Enyoro la música, les disfresses i sobretot, a elles. Molt. Però imginar-nos pensant com recol·locar-nos al ball que repe
tirem al sopar de presentació, sense tu, se'm fa un món. No tinc ganes de ser-hi i ni tan sols de veure-ho. No em puc imaginar aquell ball o aquella disfressa sense tu. I serà així. Això però, serà problema de les Braves del futur ( i no de les que van de robot i lila i fan llums, sinó de les del 2022). Tinc ganes de fer-te un homenatge sense amargar l'inici del Carnaval a tothom. Tinc ganes de cridar ben fort que ens faltes tu, amb trsitesa, enyorança i també amb felicitat per haver-te viscut. El Carnaval seràs sempre tu. Hi ha tantes coses que seràs sempre tu. Ets persones. Hi ha persones que sé que les miro, i per mi són tu. I sé que quan elles em miren, els passa el mateix. Ens fem un petit ensurt quan ens veiem, ens somriem i baixem la mirada.
I crec que no, no passarà. Sempre més elles seran tu per mi, i espais, i moments i el Carnaval. Però no farà el mateix mal, ni serà el mateix ensurt, ni pesarà.
La pausa d'aquest any l'agraeixo, malgrat que les enyoro molt a totes. I desitjo que el 2022 estigui més preparada per fer front a una de les nostres festes preferides. I em disfressaré i ballaré i riuré. I aniré amb la Colla els Amics. I aplaudiré i felicitaré la resta de colles. I brillaré durant dies pels rastres de purpurina i arrossegaré manicures que mai em faria. I acomularé dins el cor i dins la memòria, nous records de Carnaval. Però aquest any, encara no em venia de gust que tu no hi fossis. Seguiré treballant per gaudir la vida al màxim i fer que cada Carnaval, conti igual que abans.
No és per a tu, és per a mi.
T'estimo i t'enyoro.
La teva cunyi
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada