Dol Confinat

I en portem 4 sense tu i el dol segueix el seu procès. Et sento més ara, que les primeres setmanes. Et sento aprop. I et trobo molt a faltar. Porto una setmana feliç i plorant constantment. I et ploro perquè no puc compartir la meva felicitat amb tu, la primera persona a qui li haguéssim dit. Sé que ahir haguéssis brindat amb nosaltres i per nosaltres. La psicòloga m'ha dit que puc fer el camí sola, que em veu forta i amb recursos. Tenies raó, he pogut. He sortit de la cova on em vaig voler amagar l'estiu passat i he treballat per ser una altra jo. La vida ens va portar a passar per una situació semblant que ens va unir encara més i que ens feia parlar d'illes desertes sense ningú, només nosaltres dues, que el món s'aturés, em demanaves un lloc per a tu a la meva cova. No em cansaré de dir-ho. Vas estar al meu costat, encara que molts haguéssim entés que no hi fossis tan. M'he sentit tan estimada per tu i t'he estimat i t'estimo tan. 

Avui m'ha tornat a passar. Feia moltes nits que no em passava i em sento feliç. T'he somiat com es somia la realitat que ja no hi és. Tocant-te, amb la teva veu, amb el teu riure que encara sento i espero no oblidar mai. M'he despertat amb aquella sensació de dubte, de somni o realitat, però amb tu em dura una segons molt breus. De seguida arriba el cap per dir-me que només pot ser un somni. Però tot i això, m'he sentit feliç. T'ho he pogut explicar encara que sigui en somnis. Em faltes. Em faltes molt. Ets de les primeres persones a qui vull explicar el que em passa últimament, les coses bones d'aquest 2020. En vindran moltes més. Moltes més estones que voldré compartir amb tu, confessions, secrets, noticies i alegries que amb tu es multiplicaven ràpid. I no podré. Tan debó pugui explicar-t'ho sempre tot, encara que sigui de nit, somiant-te. Sé que no em sents, sé que no saps el que t'explico, però no puc ni vull deixar de fer-ho. T'enyo