El primer dorsal de molts
Avui hem tornat a correr juntes però aquest cop diferent. No ens hem vist a la sortida, no m'has esperat a l'arribada unes 3 hores a que jo acabés els mateixos kilometres que tu. De fet, moltes vegades quan jo arribava tu ja no hi eres. Qui no et coneix es pensa que exegero però no saben que tens sempre el temps just i després d'una cursa toca anar corrent a dutxar-te i seguir estudiant o per exemple, després de quedar 1ra de la Marxa dels Gats 2018 vas seguir corrent per arribar a temps a un sopar. Si algun cop t'havia esperat jo a tu, és perquè jo feia la curta i tu la llarga. O perquè t'havia fet mal l'esquena degut a les 1000 hores d'estudi diaries per ser jutge.
T'he vist arribar a moltes metes, fresca, forta i feliç. Vaig ser a la teva primera mitja i després d'aquesta en van venir moltes més. Hem compartit Mars i Muntanyes, sempre a diferents ritmes i tu m'has animat com la millor fan a l'Oncotrail 2018, malgrat tenir l'examen l'endemà.
Hem suat Sargantanes i Roques d'Ase en silenci, essent conscients que aquest estiu, el corre era la millor teràpia per les dues. Ens hem vist fluixes i ens ha faltat l'aire degut als mals moments que a vegades asfixien i després, ens hem vist més en forma que mai.
Tu no tenies l'afició del corre i en pocs anys, t'has convertit en una de les runners més fortes de Palamós. Vas conquistar juntament amb la Mireia un podium solidari i ara no sé si ho saps, però compartiu medalla de la cursa que no vas poder acabar.
Sé que et parlo en present i que és absurd desitjar que ens vegis, que sàpigues el que fem per tu, que siguis conscient que et tenim present. Però a mi m'agrada pensar-ho així. Ets present Anna. Amb tots els significas que té aquesta frase. Ets al cap i al cor. Ets un regal i sempre ho seràs. Des de que vaig compartir els meus escrits el dia 1 d'abril, que no et somio cada nit. Vaig compartir el meu dolor i em vaig trobar acompanyada de moltes persones que es senten com jo. Jo odio "mal de muchos, consuelo de tontos", no hi té res a veure. Sentir-me acompanyada, veure que tanta gent et pensa, t'enyora i passa per una situació similar al faltar-nos tu, em va descarregar d'un pes. Del pes del buit que deia a l'altre escrit.
Ahir va ser un dia dur, i l'Anna em va fer plorar com feia dies que no plorava amb el " Escriurem" d'en Miki. Fa uns dies em va enviar un audio seu cantant-la i em deia que me la dedicava. Jo sé que en el fons, te la dedicava a tu: " Marxarem caminant per les estrelles i el somriure dels que ja no hi poden ser". I ahir la va cantar en directe, i et va assenyalar, i ho escric i ploro de nou. La veu del nostre àngel cantant-li a la nostra estrella.
I avui ha sigut un dia genial. El millor dia des de que estem confinats.
El primer dorsal que fem juntes, de manera diferent. Et vaig dir que els meus kilometres ara serien nostres i el confinament no m'havia deixar fer-ne ni un. Avui amb el teu germà hem corregut per una bona causa, com tu haguéssis fet i el que no m'imaginava és que la primera cursa seria a casa teva. L'hem fet ecofriendly com tu voldires: avituallament amb plats i gots de casa, senyalització amb rotllos de paper de wc, cartells amb papers reciclats. Hem fet el ximplet i ens hem gravat per fer un vídeo divertit. La teva mare i en Toni ens han fet una medalla sorpresa per regalar-nos quan hem acabat. No ho hem dit, però els 4 sabem que t'hagués encantat corre-la amb nosaltres. No ho hem dit, però els 4 t'hem tingut present: a la sortida, a l'arribada, al podium casolà.
Aquest és el primer de molts més dorsals que seguirant, i que ara, sempre portaran una estrella.
Els meus kilometres, seran nostres.
T'enyoro i t'estimo.
La teva Nuni.
T'he vist arribar a moltes metes, fresca, forta i feliç. Vaig ser a la teva primera mitja i després d'aquesta en van venir moltes més. Hem compartit Mars i Muntanyes, sempre a diferents ritmes i tu m'has animat com la millor fan a l'Oncotrail 2018, malgrat tenir l'examen l'endemà.
Hem suat Sargantanes i Roques d'Ase en silenci, essent conscients que aquest estiu, el corre era la millor teràpia per les dues. Ens hem vist fluixes i ens ha faltat l'aire degut als mals moments que a vegades asfixien i després, ens hem vist més en forma que mai.
Tu no tenies l'afició del corre i en pocs anys, t'has convertit en una de les runners més fortes de Palamós. Vas conquistar juntament amb la Mireia un podium solidari i ara no sé si ho saps, però compartiu medalla de la cursa que no vas poder acabar.
Sé que et parlo en present i que és absurd desitjar que ens vegis, que sàpigues el que fem per tu, que siguis conscient que et tenim present. Però a mi m'agrada pensar-ho així. Ets present Anna. Amb tots els significas que té aquesta frase. Ets al cap i al cor. Ets un regal i sempre ho seràs. Des de que vaig compartir els meus escrits el dia 1 d'abril, que no et somio cada nit. Vaig compartir el meu dolor i em vaig trobar acompanyada de moltes persones que es senten com jo. Jo odio "mal de muchos, consuelo de tontos", no hi té res a veure. Sentir-me acompanyada, veure que tanta gent et pensa, t'enyora i passa per una situació similar al faltar-nos tu, em va descarregar d'un pes. Del pes del buit que deia a l'altre escrit.
Ahir va ser un dia dur, i l'Anna em va fer plorar com feia dies que no plorava amb el " Escriurem" d'en Miki. Fa uns dies em va enviar un audio seu cantant-la i em deia que me la dedicava. Jo sé que en el fons, te la dedicava a tu: " Marxarem caminant per les estrelles i el somriure dels que ja no hi poden ser". I ahir la va cantar en directe, i et va assenyalar, i ho escric i ploro de nou. La veu del nostre àngel cantant-li a la nostra estrella.
I avui ha sigut un dia genial. El millor dia des de que estem confinats.
El primer dorsal que fem juntes, de manera diferent. Et vaig dir que els meus kilometres ara serien nostres i el confinament no m'havia deixar fer-ne ni un. Avui amb el teu germà hem corregut per una bona causa, com tu haguéssis fet i el que no m'imaginava és que la primera cursa seria a casa teva. L'hem fet ecofriendly com tu voldires: avituallament amb plats i gots de casa, senyalització amb rotllos de paper de wc, cartells amb papers reciclats. Hem fet el ximplet i ens hem gravat per fer un vídeo divertit. La teva mare i en Toni ens han fet una medalla sorpresa per regalar-nos quan hem acabat. No ho hem dit, però els 4 sabem que t'hagués encantat corre-la amb nosaltres. No ho hem dit, però els 4 t'hem tingut present: a la sortida, a l'arribada, al podium casolà.
Aquest és el primer de molts més dorsals que seguirant, i que ara, sempre portaran una estrella.
Els meus kilometres, seran nostres.
T'enyoro i t'estimo.
La teva Nuni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada