Dia Internacional de la Dansa quan tot torna a fer pujada
Sempre arribes tard, corrent i esbufegant, acalorada perquè no has parat a recuperar l'alé. "Hola a totes! Perdoneu noies." Més que perdonada, ja era el tracte a principi de temporada. Tornaves a la colla essent totes conscients que per tu el primer són les oposicions a jutge i per tan, t'ajudariem tan com podriem amb tot. Et col·loques sempre aprop d'alguna aliada " Han avançat més ball a part del vídeo? " em preguntes nerviosa. " Si, quatres passos que ara t'ensenyo". Jo porto una llarga mitja hora intentant pillar el ritme, quadrar el pas amb la música, anar més àgil. Mentre t'ho explico, tres Braves em miren i una d'elles em corregeix. M'acabes tu explicant com ho he de fer, de quina manera i encara pots ensenyar-li a alguna més.
Mai tindré el teu sentit del ritme, la teva facilitat per ballar. En menys d'un any que fa que hi vas, a l'escola de dansa ja t'han apujat de nivell i t'han ofert més modelitats a part de salsa. No volen que algú amb tanta soltura es quedi només amb el bàsic "1, 2, 3, 5, 6, 7".
L'única vegada que et vas enfadar amb mi va ser després de la meva pitjor rua. Un Carnaval que vaig estar apunt de no sortir, on no hi havia ningú de la meva família esperant-me veure desfilar pel carrer. Al llarg del recorregut, sentia que jo no havia de ser allà. Hauria d'haver estat amb la família. Jo no estava gens concentrada i des de Sant Joan fins al Sant Lluís, no hi va haver manera que quadrés un pas concret. Quan vam arribar a les xarxes em vas fotre el primer i últim moc que em faries mai " Núria maca, a veure si ens concentrem una micona, no?" Estaves molt enfadada perquè el pas que fallava era un, on ens ajuntavem dues parelles i a tu et tocava ajuntar-te amb mi. Per culpa meva, no ens va sortir bé cap vegada. Xocavem sempre. Vas marxar ràpida i decidida, donant-me l'esquena, cosa que va impadir que em veiesis plorar. Sé que si t'hagués explicat el que em preocupava tan, no m'haguéssis esbroncat mai. Sé que t'hauria fet emocionar la meva història i m'haguésis abraçat com tu saps. Sé que possiblement, si jo m'hagués obert, hagués sigut l'inici d'una bonica amistat. Jo t'hagués arribat al cor. Però no ho vaig fer i així, malauradament, vaig enderrarir més el compartir moments únics amb tu.
Quan vaig saber que eres la germana del noi amb qui em començava a veure, em va venir un ensurt i tot. Mig en broma mig en serio, li vaig dir que jo no et queia bé. Més endavant he tingut la sort de compartir Nadals, aniversaris, Sants, Sant Jordis, sopars familiars, entrenaments, assajos, rues, comitiva reial, curses, secrets, regals, converses de telèfon, audios llarguissims, cançons, drames, pous profunds, salsa, petons. Molts petons. Sempre me'n feies un quan em veies. Sigués on sigués i estiguessim fent el que fos. Molts t'estimo. Crec que ets l'amiga que més cops m'ha escrit "testimo" i que més li he escrit jo. Que amb més admiració ens hem tractat. No em vas deixar de cuidar, fins i tot quan es podia entendre que deixesis de ser tan propera amb mi. Al contrari, ets de les persones que més m'ha ajudat aquest estiu. Les meves dues Annes, em vau salvar. Vas tardar una setmana a respondre'm el missatge on deia que definitivament no erem cunyades i vaig passar molta por pensant que t'havia perdut. No crec que mai t'hagis disculpat tants cops com vas fer amb mi, per deixar-me senes voler sense llegir. Realment tu em feies sentir molt estimada i jo he intentat que tu et sentisis igual. Per mi ets molt especial. Et mereixes tot l'amor que has rebut, perquè tu Anna, ets especialista en regalar-ne.
T'enyoro i t'estimo.
La teva Nuni.
Mai tindré el teu sentit del ritme, la teva facilitat per ballar. En menys d'un any que fa que hi vas, a l'escola de dansa ja t'han apujat de nivell i t'han ofert més modelitats a part de salsa. No volen que algú amb tanta soltura es quedi només amb el bàsic "1, 2, 3, 5, 6, 7".
L'única vegada que et vas enfadar amb mi va ser després de la meva pitjor rua. Un Carnaval que vaig estar apunt de no sortir, on no hi havia ningú de la meva família esperant-me veure desfilar pel carrer. Al llarg del recorregut, sentia que jo no havia de ser allà. Hauria d'haver estat amb la família. Jo no estava gens concentrada i des de Sant Joan fins al Sant Lluís, no hi va haver manera que quadrés un pas concret. Quan vam arribar a les xarxes em vas fotre el primer i últim moc que em faries mai " Núria maca, a veure si ens concentrem una micona, no?" Estaves molt enfadada perquè el pas que fallava era un, on ens ajuntavem dues parelles i a tu et tocava ajuntar-te amb mi. Per culpa meva, no ens va sortir bé cap vegada. Xocavem sempre. Vas marxar ràpida i decidida, donant-me l'esquena, cosa que va impadir que em veiesis plorar. Sé que si t'hagués explicat el que em preocupava tan, no m'haguéssis esbroncat mai. Sé que t'hauria fet emocionar la meva història i m'haguésis abraçat com tu saps. Sé que possiblement, si jo m'hagués obert, hagués sigut l'inici d'una bonica amistat. Jo t'hagués arribat al cor. Però no ho vaig fer i així, malauradament, vaig enderrarir més el compartir moments únics amb tu.
Quan vaig saber que eres la germana del noi amb qui em començava a veure, em va venir un ensurt i tot. Mig en broma mig en serio, li vaig dir que jo no et queia bé. Més endavant he tingut la sort de compartir Nadals, aniversaris, Sants, Sant Jordis, sopars familiars, entrenaments, assajos, rues, comitiva reial, curses, secrets, regals, converses de telèfon, audios llarguissims, cançons, drames, pous profunds, salsa, petons. Molts petons. Sempre me'n feies un quan em veies. Sigués on sigués i estiguessim fent el que fos. Molts t'estimo. Crec que ets l'amiga que més cops m'ha escrit "testimo" i que més li he escrit jo. Que amb més admiració ens hem tractat. No em vas deixar de cuidar, fins i tot quan es podia entendre que deixesis de ser tan propera amb mi. Al contrari, ets de les persones que més m'ha ajudat aquest estiu. Les meves dues Annes, em vau salvar. Vas tardar una setmana a respondre'm el missatge on deia que definitivament no erem cunyades i vaig passar molta por pensant que t'havia perdut. No crec que mai t'hagis disculpat tants cops com vas fer amb mi, per deixar-me senes voler sense llegir. Realment tu em feies sentir molt estimada i jo he intentat que tu et sentisis igual. Per mi ets molt especial. Et mereixes tot l'amor que has rebut, perquè tu Anna, ets especialista en regalar-ne.
T'enyoro i t'estimo.
La teva Nuni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada