Enlloc més que al cor





I en portem 4 sense tu i el dol segueix el seu procès.

Et sento més ara, que les primeres setmanes. Et sento aprop. I et trobo molt a faltar.

Porto una setmana feliç i plorant constantment. I et ploro perquè no puc compartir la meva felicitat amb tu, la primera persona a qui li haguéssim dit. Sé que ahir haguéssis brindat amb nosaltres i per nosaltres.

La psicòloga m'ha dit que puc fer el camí sola, que em veu forta i amb recursos. Tenies raó, he pogut. He sortit de la cova on em vaig voler amagar l'estiu passat i he treballat per ser una altra jo. La vida ens va portar a passar per una situació semblant que ens va unir encara més i que ens feia parlar d'illes desertes sense ningú, només nosaltres dues, que el món s'aturés, em demanaves un lloc per a tu a la meva cova. No em cansaré de dir-ho. Vas estar al meu costat, encara que molts haguéssim entés que no hi fossis tan. M'he sentit tan estimada per tu i t'he estimat i t'estimo tan. 
Cantavem " Torno a ser jo" a ple pulmó, malgrat al acabar deiem sempre " no la sento així ara, però aconseguirem cantar-la sense plorar, aconseguirem tornar a ser nosaltres". Jo sé que uns mesos abans de morir, tu tornaves a ser tu. Sobretot unes setmanes abans. Radiant, enèrgica, feliç, il·lusionada, valenta. Avui tindria ganes d'explicar-te que no tornaves a ser tu, igual que jo no torno a ser jo. Som una versió millorada de qui erem. Perquè el dolor ens ha obligat a treballar, a moure'ns d'on erem i aprendre per crèixer. Avui t'explicaria això i tu em donaries la raó i em diries que m'estimes molt i que tens molta sort de tenir-me. Com jo et tindria a tu. 

I aprendre a seguir amb tu enlloc més que al cor, és el que fa pujada, a vegades asfixia i a vegades ens fa somriure i brillar els ulls pensant, quin lloc tan bonic poder-te portar al cor. No s'hi porta a tothom. 

I Txarango ens regala una obra mestra: Les coses senzilles. Crec que l'han escrit a tots els que et trobem a faltar. Tenen moltes cançons que parlen de la mort, del pas del temps, de qui som les persones en aquest món i del que veritat importa. Els hi faré cas, hi cuidaré d'aquest present. Primer per mi, després pels que ja no ho podeu fer i pensar-vos em recorda, que som un instant en el temps i cal fer que els dies valguin la pena.

T'estimo i t'enyoro. 

La teva cunyi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No li tindré por a la vida

Un buit que pesa

Oncoteam