Parlant en somnis





Avui m'ha tornat a passar. Feia moltes nits que no em passava i em sento feliç. T'he somiat com es somia la realitat que ja no hi és. Tocant-te, amb la teva veu, amb el teu riure que encara sento i espero no oblidar mai. M'he despertat amb aquella sensació de dubte, de somni o realitat, però amb tu em dura una segons molt breus. De seguida arriba el cap per dir-me que només pot ser un somni.
Però tot i això, m'he sentit feliç. T'ho he pogut explicar encara que sigui en somnis.

Em faltes. Em faltes molt. Ets de les primeres persones a qui vull explicar el que em passa últimament, les coses bones d'aquest 2020. En vindran moltes més. Moltes més estones que voldré compartir amb tu, confessions, secrets, noticies i alegries que amb tu es multiplicaven ràpid. I no podré. Tan debó pugui explicar-t'ho sempre tot, encara que sigui de nit, somiant-te.
Sé que no em sents, sé que no saps el que t'explico, però no puc ni vull deixar de fer-ho.

T'enyoro i t'estimo.


Foto: del teu germà, una de les primeres nits d'estiu d'aquest 2020.

La teva Nuni

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No li tindré por a la vida

Un buit que pesa

Oncoteam