Els trenta i TU






Avui fa un any, et vaig regalar aquest escrit i un enigma perquè descobrisis que el 2020, tindries Carnaval de nou. I un any després, dono gràcies per no haver cedit al teu " Núria que m'enfado, no em pots regalar la disfressa" i saber que 15 dies abans, vas gaudir com ningú amb algo nostra. 


"Encara que les opos s’hagin apoderat del teu dia a dia, de la teva rutina, del gran tema de conversa que t’envolta des de fa un temps, cal dir que tu, no ets tan sols això. Anna, no ets només una persona increïble per haver escollit el destí que, malgrat tenir un camí molt complicat, llarg i amb molts sacrificis, és el que tu vols. Si això no és la definició de valentia, no sé que ho és. 


Els que t’envoltem, tenim clar que si la perfecció existeix, s’acosta molt al que ets tu. El que podríem dir una dona 10. Una excel·lent persona en molts sentits. Nosaltres els sabem, i tu? Saps qui ets? Saps com et veig?


Et veig una dona intel·ligent, enèrgica, culta, creativa, manetes, esportista, forta, sensible, dolça, amb caràcter, tossuda, perseverant, ambiciosa, respectuosa, atenta, empàtica, curiosa, divertida. Jo sé que ets la millor filla que els teus pares podien tenir, la millor germana que en Pol podia tenir al costat, una parella excepcional, t’he vist ser una neta dolça i atenta, la millor companya per en Floc, la millor cunyi. Sento que les teves amigues són afortunades i m’hi sento jo, per haver compartit amb tu moments molt màgics. 


Són 30 anys d’Anna. 30 anys plens de moments compartits, moments que només has viscut amb uns pocs i també de moments que només saps tu. 30 anys on hi han hagut moltes primeres vegades, algunes molt divertides, algunes molt angoixants, algunes estressants, d’altres plenes de nervis. Primeres vegades emocionants, primeres vegades que ni fu ni fa. 30 anys on has anat de colònies amb el Mas Suro, has jugat a bàsquet, has fet patinatge i fins i tot, balles salsa, bachata i el que se’t posi per davant. Mare meva, quina ballarina! 30 anys d’amigues i amics que encara hi són, 30 anys amb Nadals, castanyades, revetlles de Sant Joan i Santes Joaquimes de Vedruna. 30 anys de mestres, professors i professores, que t’han marcat. Alguns per bé, d’altres no tan. Però de tots has après. 30 anys aprenent, i tots els que t’esperen. 30 anys descobrint-te i fent-te gran envoltada de gent que t’estima i estimes. 


Anna, si amb només 30 anys ja ets i has fet tot això... la vida que t’espera només pot ser plena, molt plena d’amor i persones especials. Desitjo que així sigui, feliços 30."

Ho desitjava de veritat.




T'enyoro i t'estimo.






La teva Nuni.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No li tindré por a la vida

Un buit que pesa

Oncoteam