Torna a ser dia 1


Torna a ser dia 1 i avui ja en fa dos. Segueixo pensant que el confinament, el món en pausa, ens ha col·locat en un dol molt diferent. Ja no sé si dir-vos si millor o pitjor. Diferent.
Mirant dos mesos enrere, hem passat moltes fases. Et pensem igual que el primer dia 1, t’enyorem amb la mateixa intensitat, seguim pensant que va ser molt injust i ens segueix semblant impossible. Em temo que sempre ens ho semblarà.

Sant Jordi sense tu va ser dur. Vam fer molta pinya i ens vam cuidar molt i a més, vas ser molt present. Sé que no només m’ha passat a mi, sé d’algun amic que aquest 23 d’abril també li ha fet més pujada. Aquest any no tinc una manualitat feta amb els pocs minuts lliures que tenies i amb tot l’amor, desitjant-me una feliç diada.
Casualitat o no, l’abril és el mes on moltes amigues teves, molt properes, fan anys i estic segura que totes i cada una d’elles l’haguessin volgut compartir amb tu encara que fos per vídeo trucada. Avui és el de la Neus.  El teu és dilluns. I farà pujada. Molta pujada. El dia després d’un diumenge que no és qualsevol. Tot plegat, sembla una broma de mal gust.

Parlem de tu sense cap tabú, cada dia. Normalment somrient o inclús rient. Algun dia, se’ns entelen els ulls. No ens fa por plorar ni hem de deixar de fer-ho, però suposo que ens agrada veure que podem parlar-te, recordar-te i sostenir-ho.

Ens seguirem cuidant. Tots. Demanaré ajuda, t’ho prometo, però ja saps que no ho faig en calent, quan ho tinc tot molt a dins, sinó quan ho he paït un xic. Deixa’m que passi dilluns, que faci pujada i quan sigui a dalt, cridaré. I m’ajudaran Anna, jo ho sé.  I em deixaré ajudar.

T’estimo i t’enyoro.

La teva Nuni.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dia Internacional de la Dansa quan tot torna a fer pujada

Sempre arribes tard, corrent i esbufegant, acalorada perquè no has parat a recuperar l'alé. "Hola a totes! Perdoneu noies." Més que perdonada, ja era el tracte a principi de temporada. Tornaves a la colla essent totes conscients que per tu el primer són les oposicions a jutge i per tan, t'ajudariem tan com podriem amb tot. Et col·loques sempre aprop d'alguna aliada " Han avançat més ball a part del vídeo? " em preguntes nerviosa. " Si, quatres passos que ara t'ensenyo". Jo porto una llarga mitja hora intentant pillar el ritme, quadrar el pas amb la música, anar més àgil. Mentre t'ho explico, tres Braves em miren i una d'elles em corregeix. M'acabes tu explicant com ho he de fer, de quina manera i encara pots ensenyar-li a alguna més. Mai tindré el teu sentit del ritme, la teva facilitat per ballar. En menys d'un any que fa que hi vas, a l'escola de dansa ja t'han apujat de nivell i t'han ofert més modelitats a
Més informació

Els trenta i TU

Imatge
Avui fa un any, et vaig regalar aquest escrit i un enigma perquè descobrisis que el 2020, tindries Carnaval de nou. I un any després, dono gràcies per no haver cedit al teu " Núria que m'enfado, no em pots regalar la disfressa" i saber que 15 dies abans, vas gaudir com ningú amb algo nostra.  "Encara que les opos s’hagin apoderat del teu dia a dia, de la teva rutina, del gran tema de conversa que t’envolta des de fa un temps, cal dir que tu, no ets tan sols això. Anna, no ets només una persona increïble per haver escollit el destí que, malgrat tenir un camí molt complicat, llarg i amb molts sacrificis, és el que tu vols. Si això no és la definició de valentia, no sé que ho és.  Els que t’envoltem, tenim clar que si la perfecció existeix, s’acosta molt al que ets tu. El que podríem dir una dona 10. Una excel·lent persona en molts sentits. Nosaltres els sabem, i tu? Saps qui ets? Saps com et veig? Et veig una dona intel·ligent, enèrgica, cu
Més informació

No li tindré por a la vida

No et pensis ara que li tindré por a la vida. No negaré que li he agafat més respecte a la mort, però amb tot lo bo que això comporta: viuré sabent que un dia, i no sabem mai quan, s’acaba. Qualsevol dirà que això ja ho sabem totes, però us diré que se’t confirma quan perds una amiga als 30 anys en el temps que tardes a parpellejar. De cop. A 300 metres de la línia d’arribada d’una de les curses més fàcils que feies. Preparadíssima i pel que ens han dit, tenies un cor d’atleta. Sana i forta. Això vol dir, deixar-nos de tonteries, ponderar diferent la importància de les nostres preocupacions, ordenar les prioritats tenint més clar quines són les verdaderes. No prendré decisions precipitades ni viuré un Carpe Diem etern però si que tot agafa una altra forma. Pot sonar molt tòpic, però és la veritat més gran que he escrit mai. Igual que perdre’t a tu, Anna, ha sigut la cosa més gran que m’ha passat mai. Tu eres el model de dona que jo volia i vull ser. Lliure, carinyosa, dolça, intel·li
Més informació