Dol

El dol no fa mal, és un procès. El que fa mal és que t'hagis mort. 

El dol ens ajuda a tenir consciència del que ha passat, malgrat que segueixi semblant impossible. 

El dol ordena pensaments, sentiments. Els valida tots: la ràbia, la frustració, la negació, la tristesa. Tots són vàlids, perquè no sentir-nos així seria un mal sintoma. 

El dol ens uneix. Uneix persones que potser no ens saludavem o ni tan sols ens coneixiem. Però el dol ens fa iguals. Malgrat potser el vivim o gestionem de diferents maneres, tots estem gestionant aquest dolor. I això és el dol.

Res més que la gestió del dolor. 

Et trobo a faltar.


La teva cunyi.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dia Internacional de la Dansa quan tot torna a fer pujada

Sempre arribes tard, corrent i esbufegant, acalorada perquè no has parat a recuperar l'alé. "Hola a totes! Perdoneu noies." Més que perdonada, ja era el tracte a principi de temporada. Tornaves a la colla essent totes conscients que per tu el primer són les oposicions a jutge i per tan, t'ajudariem tan com podriem amb tot. Et col·loques sempre aprop d'alguna aliada " Han avançat més ball a part del vídeo? " em preguntes nerviosa. " Si, quatres passos que ara t'ensenyo". Jo porto una llarga mitja hora intentant pillar el ritme, quadrar el pas amb la música, anar més àgil. Mentre t'ho explico, tres Braves em miren i una d'elles em corregeix. M'acabes tu explicant com ho he de fer, de quina manera i encara pots ensenyar-li a alguna més. Mai tindré el teu sentit del ritme, la teva facilitat per ballar. En menys d'un any que fa que hi vas, a l'escola de dansa ja t'han apujat de nivell i t'han ofert més modelitats a
Més informació

Els trenta i TU

Imatge
Avui fa un any, et vaig regalar aquest escrit i un enigma perquè descobrisis que el 2020, tindries Carnaval de nou. I un any després, dono gràcies per no haver cedit al teu " Núria que m'enfado, no em pots regalar la disfressa" i saber que 15 dies abans, vas gaudir com ningú amb algo nostra.  "Encara que les opos s’hagin apoderat del teu dia a dia, de la teva rutina, del gran tema de conversa que t’envolta des de fa un temps, cal dir que tu, no ets tan sols això. Anna, no ets només una persona increïble per haver escollit el destí que, malgrat tenir un camí molt complicat, llarg i amb molts sacrificis, és el que tu vols. Si això no és la definició de valentia, no sé que ho és.  Els que t’envoltem, tenim clar que si la perfecció existeix, s’acosta molt al que ets tu. El que podríem dir una dona 10. Una excel·lent persona en molts sentits. Nosaltres els sabem, i tu? Saps qui ets? Saps com et veig? Et veig una dona intel·ligent, enèrgica, cu
Més informació

No li tindré por a la vida

No et pensis ara que li tindré por a la vida. No negaré que li he agafat més respecte a la mort, però amb tot lo bo que això comporta: viuré sabent que un dia, i no sabem mai quan, s’acaba. Qualsevol dirà que això ja ho sabem totes, però us diré que se’t confirma quan perds una amiga als 30 anys en el temps que tardes a parpellejar. De cop. A 300 metres de la línia d’arribada d’una de les curses més fàcils que feies. Preparadíssima i pel que ens han dit, tenies un cor d’atleta. Sana i forta. Això vol dir, deixar-nos de tonteries, ponderar diferent la importància de les nostres preocupacions, ordenar les prioritats tenint més clar quines són les verdaderes. No prendré decisions precipitades ni viuré un Carpe Diem etern però si que tot agafa una altra forma. Pot sonar molt tòpic, però és la veritat més gran que he escrit mai. Igual que perdre’t a tu, Anna, ha sigut la cosa més gran que m’ha passat mai. Tu eres el model de dona que jo volia i vull ser. Lliure, carinyosa, dolça, intel·li
Més informació